El periodista Albert Om va obrir oficialment la V Setmana dels Rahola amb la conferència «Qui té el poder» a la sala de graus de la Universitat de Girona, plena a vessar. Les primeres paraules del periodista van ser un record per al seu avi, Josep Ferrer, «un home que,com Carles Rahola, va viure la por i, després, el silenci».
De bon principi, Albert Om va aclarir que quan acabés la conferència segurament seguiríem encara sense saber qui tenia el poder. Tot seguit, va fer referència als mitjans de comunicació com el «quart poder» i va afegir que, segons ell, el periodisme havia perdut bona part de la influència i el prestigi que temps enrere havia tingut i, fent autocrítica, va afirmar que «potser la gent ja no ens creu».
Al llarg d’una hora, Om va anar desgranant els trets diferencials del poder. Segons ell, hi ha vuit característiques que poden ajudar a identificar-lo: la discreció («qui té el poder, no vol que se sàpiga, per això es mou de forma opaca»); l’endogàmia (va alertar de les relacions «excessivament promíscues» entre polítics i periodistes); el fet de no voler reconèixer «públicament» que es té poder; més afany per conservar-lo que per exercir-lo («sovint el poder es dedica a fer que no passi res»); la por de perdre’l («a poc a poc, però els canvis passen»); el poder econòmic («la crisi l’ha fet més visible, fins aleshores havia passat més desapercebut»); els poders socials emergents acompanyats per les noves formes de comunicar-se («la gent s’ha adonat que té més poder del que es pensa, i això fa que es moguin coses»), i, finalment, no saber qui té realment el poder («i si a la pregunta de qui té el poder, la resposta fos que ni el mateix poder ho sap?»).
També va voler defensar que, en política, hi ha bona gent: «Ser polític actualment és molt difícil, i hauríem de traslladar una mica d’admiració a totes les persones que, de bona fe, s’hi dediquen, que també n’hi ha». Malgrat això, va lamentar que les tertúlies polítiques s’haguessin convertit en espectacles mediàtics per aconseguir audiència: «algunes no són tan diferents de Sálvame, una olla de grills de tots contra tots».
Tot plegat, segons el periodista, ha fet que «la dieta mediàtica actual dels ciutadans no sigui la més recomanable: consumim compulsivament tot el que ens posen al davant, i no païm res». En aquest sentit, va recordar que «ara que tots podem parlar, tots diguem el mateix, i va apel·lar a la responsabilitat dels professionals de la comunicació per obrir noves finestres i fer que entri aire nou». Aquí va aprofitar per dir que els periodistes «tenim la millor feina del món, que és la d’explicar històries, tot i que actualment tenim moltes dificultats per exercir-la». Om va matisar que el periodisme corria el risc de quedar diluït: «Fem mandra, i se’ns volen saltar: des de Donald Trump fins a Messi».
Albert Om va cloure la seva xerrada fent un homenatge a la ràdio, «un mitjà que parla directament», i va explicar que la decisió de fer Islàndia, un programa diari a RAC1, responia a la voluntat d’apropar als oients «la realitat, i no l’actualitat».
Quan els assistents li van preguntar què opinava dels economistes mediàtics, Om va respondre que «hem entrat en una subhasta de previsions que, si no es compleixen, no passa res»; i respecte a on queda el poder dels mitjans de comunicació, va assenyalar que «les empreses periodístiques han perdut poder, però els periodistes n’han guanyat amb les seves marques personals». Finalment, va confessar que «si Twitter fos un bar, no hi entraria, perquè sempre hi ha molta mala llet i tothom està emprenyat».
Abans de marxar, Albert Om encara va tenir temps de signar algun autògraf i fer-se fotos amb tothom que li ho va demanar.
Albert Om és llicenciat en ciències de la informació. Ha presentat i dirigit programes televisius com Malalts de Tele, El club i El convidat; i ha conduït programes de ràdio com L’hora del pati. Des del setembre de 2016 és al capdavant d’Islàndia, a RAC1. També ha escrit alguns llibres i és membre del conseller assessor del diari Ara, on escriu una columna setmanal.
El proper acte de la V Setmana dels Rahola tindrà lloc aquest divendres, 17 de febrer, a les 6 de la tarda, amb dos dels grans corresponsals del periodisme català actual: Rosa Maria Calaf i Bru Rovira. Els dos repassaran anècdotes i parlaran del periodisme i del món en una conversa titulada «Carretera i micro», que serà conduïda pel periodista del Diari de Girona Albert Martín de Vidales.
La Setmana dels Rahola està organitzada per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la Universitat de Girona i la biblioteca pública Carles Rahola de la ciutat.