Aquest dimarts, a la biblioteca Carles Rahola, ha tingut lloc la darrera conversa de la Setmana dels Rahola: «A la contra i en vanguàrdia», en què el periodista i escriptor Víctor Amela ha explicat a la periodista i gestora cultural Rosa Gil anècdotes que ha viscut des que es va crear la secció d’entrevistes «La Contra» a La Vanguardia, ara fa vint anys.
L’auditori gran de la biblioteca, on ha tingut lloc el col•loqui, era ple a vessar. I Rosa Gil, primer de tot, ha presentat Víctor Amela com el periodista més transversal que coneix i seguidament, aquest ha explicat part de la seva trajectòria. Amela va començar com a becari a La Vanguardia, on ja porta 34 anys, i des de llavors, no ha deixat d’aprendre de totes les experiències amb què s’ha anat trobant. «Des que llegia Tintín i fins que vaig sortir de la facultat somiava escriure i poder signar: quan cada matí veia el meu escrit publicat jo ja estava content».
«Vaig créixer com a periodista a la premsa escrita. M’aterria entrar a la televisió i la ràdio, però m’alegro d’haver sortit de la zona de confort, perquè vaig descobrir que m’agradava» ha dit Amela, que ha afegit «La televisió és una finestra al món, i jo podia escriure de qualsevol tema perquè a la televisió hi havia de tot. Això ha estat un privilegi».
El diàleg ha girat al voltant de la seva professió: «Intentem sorprendre el lector descobrint personatges anònims o facetes anònimes de persones conegudes. La meva curiositat és el que em fa decidir a qui entrevisto a “La Contra”: entrevisto a qui només de plantejar-m’ho se m’acut ràpidament una pregunta irresistible a fer-li». Amela ha continuat explicant: «Tries un personatge, et documentes i fas l’entrevista amb la idea de no fer la mateixa pregunta que han fet d’altres».
També ha fet un repàs de la professió i del paper del periodisme en el futur: «El periodisme és un ofici fràgil perquè treballa amb idees intangibles, però és un element imprescindible per a la salut i la vertebració de la societat. Sense aquesta professió no existiria la societat tal com l’entenem. Seria una societat sense cohesió». Amela ha afegit que el periodisme és «fins i tot més important que la política, perquè podem estar sense govern, sempre que hi hagi diaris».
Al llarg de la conversa, el periodista ha dit «Tot a la premsa és líquid, hi ha molts canvis. A La Vanguardia ha canviat tot menys “La Contra”, i això és un miracle. Tots els director han fet canvis, però quan han arribat a “La Contra” s’han adonat que no podien canviar-la perquè el lector hi ha trobat un racó on se sent a gust».
Amela ha explicat que sempre han estat tres els entrevistadors de «La Contra»: ell, en Lluís Amiguet i l’Imma Sanchís. Actualment cadascun d’ells està especialitzat en els temes que més li escauen. I ha afegit que entén l’entrevista com un gènere de ficció, i ell —com si fos un cineasta— munta les respostes per explicar una història: «Construeixo un relat que segueix un fil argumental amb coherència i identitat». I sentencia que «el periodisme és un exercici molt fràgil però imprescindible».
El dijous 22, a les 11 hores, a la sala Miquel Diumé del Col•legi de Periodistes, es presentarà el treball guanyador de la II Beca dels Premis Carles Rahola. I a les 20 hores, a l’Auditori de Girona, es clouran les activitats amb la gala de lliurament dels IX Premis Carles Rahola de Comunicació Local.
La Setmana dels Rahola està organitzada per la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona, la Universitat de Girona i la biblioteca pública Carles Rahola de la ciutat.