Setmana dels Rahola 2020
La VIII Setmana dels Rahola ofereix un programa farcit de propostes d’actualitat: el tractament de l’emergència climàtica en els mitjans de comunicació o el paper de les xarxes socials en la manera d’informar-se dels més joves en són els exemples més destacats. Però si per alguna cosa destaca aquesta edició és per la qualitat dels ponents, amb primeres espases en tots els actes; i per la diversitat dels temes escollits. També cal remarcar l’homenatge que es retrà a un dels grans representants de l’humor gràfic català: Jordi Soler, també conegut com a Hèlios, fotògraf, dibuixant i periodista. Soler és el creador de la tira Sísif, que des de l’any 1982 es publica diàriament a El Punt Avui: un personatge que canvia de roba i de fesomia a cada vinyeta i que manté diàlegs impossibles amb altres personatges tan surrealistes com ell. A l’entorn d’aquest homenatge hem pogut reunir tres monstres dibuixadors més: Ferreres, Kap i JAP.
Trieu, remeneu i quedeu-vos amb tot!
Programa especial de la Setmana dels Rahola 2020
Acció de comunicació duta a terme a les escales de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona amb l’objectiu de donar a conèixer la programació de la Setmana dels Rahola d’aquest any.
Exposició «Rahola Foto 2019. Fotografies presentades a la desena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local»
De l’1 al 27 de febrer
Biblioteca pública Carles Rahola
Una selecció de les 53 imatges presentades a la categoria que premia la millor fotografia de premsa en la desena edició dels Premis. Nou professionals ens situen davant d’alguns dels fets més destacats del 2018, amb especial atenció a les manifestacions de suport al procés i als presos polítics que es van dur a terme al llarg de tot l’any. La mostra té un complement imprescindible: les imatges guanyadores de les deu edicions dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local. Totes van capturar un fragment de la realitat canviant que ens envolta i el van convertir, amb un clic, en un instant fixat a la nostra memòria.
Exposició «Carles Rahola, una vida republicana»
Del 16 de gener al 29 de febrer
Biblioteca pública Carles Rahola
Aquesta mostra ressalta la trajectòria de Carles Rahola i Llorens (1881-1939) com a periodista, historiador i activista cultural, per situar-lo al lloc que li pertoca a la Catalunya del primer terç del segle XX, i per subratllar el fet que la seva vida continua essent avui en dia un exemple de lluita democràtica.
Conversa amb Toni Soler, «L’humor necessari»
Dissabte 8 de febrer, a les 12 h
Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona
Toni Soler (Figueres, 1965)
Va créixer a Badalona i es va llicenciar en història contemporània a la UB. Ha estat redactor a la secció de política de diaris com L’Avui o El Observador, i ha treballat com a guionista i periodista en programes de TV3 com Sense títol, Bonic vespre i Malalts de tele. Entre els anys 2000 i 2009 dirigeix el programa Minoria Absoluta a Rac1. Des del 2006 dirigeix el Polònia a TV3, i el 2009 crea la productora Minoria Absoluta, de la qual és president. Actualment dirigeix i presenta Està passant (TV3) i és el director de la revista El món d’ahir.
@soler_toni
Clara Sánchez-Castro (Sant Joan les Fonts, 1972)
Ha desenvolupat la seva carrera com a periodista sobretot a la ràdio, tot i que també ha col·laborat amb diverses cadenes de televisió.
@moltclara
Amb humor però molt seriosament, Toni Soler, expert en crear programes amb èxit d’audiència i que ofereixen informació política a un públic que potser no s’interessa pels telenotícies tradicionals, ha parlat sobre quina és la clau de l’èxit i també de molts altres temes.
Unes cent cinquanta persones s’han reunit a l’Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona per seguir la conversa entre el comunicador, Toni Soler i la periodista Clara Sánchez-Castro, que ha encetat la Setmana dels Rahola que se celebra fins al 20 de febrer.
Joan Ventura, president del Col·legi de Periodistes de Girona, ha ressaltat que la VIII Setmana «ofereix un programa farcit de propostes diverses però que hi destaca l’homenatge a Jordi Soler, un dels representants de l’humor gràfic català, periodista, fotògraf i dibuixant».
En la conversa, Toni Soler, ha fet referència al programa Polònia que aquest mes compleix catorze anys i ha destacat que està content de mantenir-se líders d’audiència. Ha reconegut també que al llarg dels anys Polònia ha ajudat a crear referents i a referenciat els catalans i la seva classe política. «Si hem contribuït a prendre’ns la vida amb més humor i riure’ns de nosaltres mateixos ja haurà valgut la pena tot i els problemes i els maldecaps».
Soler ha comentat també que Polònia «és una maquinària de precisió suïssa, que s’enregistra en dues tardes i hi ha un equip molt gran al darrera».
«Des de l’octubre del 2017 no m’ho passo tan bé com abans amb el Polònia, hi ha dies que diria que el fes algú altre perquè estic massa enfadat».
Toni Soler, parlant de les línies vermelles en l’humor, explica els tuits desafortunats de Toni alba sobre Inés Arrimadas i del mocador-bandera de Dani Mateo i comenta que «si un dia t’equivoques demanes disculpes. Els errors formen part de la llibertat d’expressió». I en relació a la nova denúncia que li acaba de posar la fiscalia pel gag dels Mossos d’Esquadra i els gossos, que va emetre en el programa Està passant, de TV3, afirma que «si la fiscalia diu que he fet una cosa malament, això em fa pensar que jo ho he fet bé. Espero que no hi hagi judici».
Taula rodona, «A l’escena del crim. Els secrets més ben guardats de la crònica negra»
Dimecres 12 de febrer, a les 18 h
Auditori gran de la biblioteca pública Carles Rahola
Rebeca Carranco, Anna Punsí i Tura Soler, tres periodistes de successos, conversen sobre el dia a dia de la seva feina i descobreixen algunes anècdotes dels casos més interessants o curiosos que els ha tocat cobrir al llarg dels anys. Farà de moderador el periodista Jordi Grau.
Rebeca Carranco (Girona, 1981)
És periodista especialitzada en successos al diari El País. Ha exercit a Málaga, Madrid, Girona i Barcelona, ciutat on treballa actualment i on se centra la major part de la seva carrera.
@RebecaCarranco
Anna Punsí Lladó (Vilafant, 1978)
Periodista. Coordinadora de la secció de Successos i Tribunals a SER Catalunya. Es dedica a la crònica negra des de l’any 2004, quan va començar a descobrir aquest món a Ràdio Girona-Cadena SER. Ha col·laborat amb el Setmanari de l’Alt Empordà, El Periódico de Catalunya i el diari Ara i, actualment, amb Planta Baixa de TV3.
@punsix
Tura Soler (Santa Pau, 1963)
És llicenciada en ciències de la informació per la UAB. Periodista al diari El Punt des de 1986 1986 (El Punt Avui a partir de 2011), on actualment és cap d’investigació. Ha estat cronista de Presència i corresponsal de la revista Así son las cosas. Ha escrit diversos llibres i ha estat guanyadora dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local en les edicions de 2013 i 2019, i finalista els anys 2012, 2014 i 2015.
@turasoler
Jordi Grau i Ramió (Girona, 1957)
És vicepresident de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes i ha desenvolupat la major part de la seva carrera a El Punt Avui. Dirigeix i presenta La Ciutat dels llibres a TV Girona.
@jordigraur
En aquesta taula rodona, les dues periodistes especialitzades en successos han conversat sobre el dia a dia de la seva feina i han explicat algunes anècdotes dels casos més interessants o curiosos que els ha tocat cobrir al llarg dels anys, davant un auditori ple de gom a gom.
Tura Soler, cap d’investigació al diari El Punt Avui, davant la pregunta del moderador sobre si s’ha de ser d’una pasta especial per fer periodisme de successos, ha destacat que «s’ha de ser periodista de mena. Has de treure el màxim d’informació possible del tema i sobretot agafar la distància perquè no t’afecti». «Tens les fonts molt a prop, però també tens a prop els protagonistes», ha afegit.
La periodista especialitzada en successos al diari El País, Rebeca Carranco, ha afirmat que «una de les característiques essencials és trepitjar el terreny. Estem parlant de la mort però parlem de la vida», i ha afegit que «a través d’articles de successos veiem l’evolució de la societat i en quins intríngulis ens hem anat trobant».
El moderador de la taula rodona, Jordi Grau, vicepresident de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, ha dirigit la taula rodona amb humor i encert. Grau ha insistit en el fet que les protagonistes de la taula expliquessin anècdotes dels diferents crims que han cobert al llarg de la seva trajectòria professional, i aquestes han confirmat que «el periodisme de successos ha d’agradar i sí, al final t’acaba apassionant».
Les periodistes han explicat que els arriben alguns anònims, i han destacat que el dolor de les persones els afecta però que, a còpia de fer la feina, generen una distància especial i necessària.
Al llarg de la taula rodona han sorgit temes com ara les diferències que comporta el fet de treballar amb Internet, els gabinets de comunicació de què disposen les diferents policies… i totes dues han estat d’acord a afirmar que aquests elements no els faciliten pas la feina; «al contrari, et bombardegen amb informacions a darrera hora que no pots acabar de discernir».
També han destacat que es troben que la societat retreu al periodista que vagi un pas més enllà de la policia. I això té un nom: censura. La gent té el dret a estar informada però «sort que els periodistes tenim el secret professional», conclouen.
Dia Mundial de la Ràdio
Dijous 13 de febrer, a les 19 h
Centre Cultural Can Gruart, Vilablareix
Organitza: Amics de la Unesco i Ràdio Vilablareix.
La taula rodona ha comptat amb la col·laboració dels Amics de la UNESCO de Girona. Ha estat moderada per la seva presidenta, Dolors Reig, i hi han participat els ponents següents: Montse Fiol, de l’ACAPS-Girona; Fina Burset, de la Fundació Mas Casadevall; Neus Serra, de l’Associació Goodbites, i Mohamed El Amrani, de l’Associació Azahara.
Ha estat un acte obert a tothom, que a més s’ha retransmès en directe per Ràdio Vilablareix, dins de la Setmana dels Rahola 2020, a l’entorn de la programació especial a Ràdio Vilablareix pel Dia Mundial de la Ràdio.
Durant tota la setmana s’han pogut escoltar entrevistes i taules rodones relacionades amb aquesta commemoració i el tema escollit enguany: la diversitat. Ràdio Vilablareix (107.5 FM) hi ha dedicat una programació especial i cada migdia, al llarg de la setmana, ha emès una entrevista sobre aquest tema.
A més a més, personalitats de diferents àmbits visitaran fins diumenge els estudis radiofònics, com ara la psicòloga Lluïsa Planella (aquest divendres) o Mostafà Shaimi, membre de l’Espai Antiracista Salt-Girona.
Finalment, per tancar la Setmana de la Ràdio, el diumenge 16 de febrer al migdia s’emetrà una taula rodona amb diferents alumnes de l’Institut de Vilablareix, moderada per la tècnica de Joventut, Marta Angelats.
Durant aquesta setmana, ja s’han pogut escoltar les entrevistes a l’entrenador del Girona Genuine, Jordi Sucarrats, i al jugador Florin Vasilica, així com a Pepita Perich, directora gerent de la Fundació Ramon Noguera, i a Pau Gálvez, president de l’Espai LGTBI de Girona.
Diàleg, «Ens hem de sentir culpables quan agafem un avió? La responsabilitat dels mitjans en la resposta a l’emergència climàtica»
Dilluns 17 de febrer, a les 18 h
Auditori gran de la biblioteca pública Carles Rahola
L’ambientòleg Martí Boada i el zoòleg Jordi Sargatal, dues figures clau en la defensa del medi ambient, conversen sobre el canvi climàtic i sobre la importància que darrerament tenen les notícies que hi fan referència: ajuden a conscienciar o més aviat creen un alarmisme que pot arribar a saturar? La periodista Mar Camps conduirà aquest diàleg.
Martí Boada (Sant Celoni, 1949)
És doctor en ciències ambientals i professor de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) i del Departament de Geografia de la UAB. Ha publicat un centenar de llibres sobre medi ambient, sostenibilitat i socioecologia dels boscos del món; és autor de diversos articles científics i ha ofert més d’un miler de conferències a diferents països. Actualment es assessor científic de la Xarxa Mediterrània de Reserves de la Biosfera, la Fundacio Abertis, la UNESCO i l’ICTA. Ha estat professor visitant a universitats de tot el món i ha rebut incomptables reconeixements per la seva tasca.
Jordi Sargatal Vicens (Figueres, 1957)
És zoòleg i des de l’any 1972 es dedica a l’estudi de la natura. S’ha especialitzat en aus, zones humides i gestió del territori. Va participar en la campanya de defensa dels Aiguamolls de l’Empordà que va culminar en la creació del Parc Natural, que va dirigir de 1984 a 1998. És director general del Grup Mascort (dedicat al turisme sostenible i a la gestió del patrimoni natural i cultural), presideix l’Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i és membre de la Junta de SEO/Birdlife. Ha publicat nombrosos articles i llibres, entre els quals destaca el Handbook of the Birds of the World, obra que tracta les 10.000 espècies d’ocells del món, i de la qual és coeditor.
Mar Camps (Celrà, 1991)
És periodista, responsable de la comunicació i coordinació de continguts d’Editorial Gavarres, coordinadora de la revista La Llera del Ter i col·laboradora de la revista Gavarres.
@Camps_Mar
En aquest diàleg, el zoòleg Jordi Sargatal, una de les figures clau en la defensa del medi ambient, ha conversat sobre el canvi climàtic i sobre la importància que darrerament tenen les notícies que hi fan referència: ajuden a conscienciar o més aviat creen un alarmisme que pot arribar a saturar? La periodista Mar Camps n’ha estat la conductora. L’ambientòleg Martí Boada no hi ha pogut participar a causa d’un imprevist.
Mar Camps ha iniciat la conversa amb la frase més repetida de Jordi Sargatal al llarg d’aquests anys: «Pensa global, actua local». I el zoòleg i especialista en aus, zones humides i gestió del territori, Jordi Sargatal, ha assenyalat que, tal com assevera Martí Boada, «el canvi climàtic ja no és una qüestió de fe, sinó una evidència científica». I ha afegit que «hem passat de canvi climàtic a crisi climàtica fins a arribar, actualment, a emergència climàtica», tot i que «la desaparició d’espècies no és deguda al canvi climàtic, sinó a l’ús, a l’abús, de pesticides».
Al llarg del diàleg s’ha fet constar que només els humans ens posem en zones inundables, i que l’aigua ocupa els seus «antics» dominis sempre que té l’ocasió. I també, que no hi ha gaires animals que no siguin aquàtics («els humans som animals, uns més que d’altres», ha dit Sargatal amb ironia) que facin el seu cau prop dels rius.
A la pregunta de la moderadora sobre on ens portarà el canvi climàtic, el científic ha respost que «per pal·liar i suavitzar els efectes del canvi climàtic no calen grans invents, només cal fixar-nos en la natura i promoure solucions naturals. La patacada climàtica hi serà segur, però encara som a temps de suavitzar-ne el cop; només podem intentar mitigar-la».
La periodista i moderadora, Mar Camps, ha conduït el diàleg amb preguntes com ara si ens hem de sentir culpables per agafar un avió, a la qual Sargatal ha respost que no, sempre que no en fem un abús: «Anar a Roma per fer un cafè i tornar és absurd!».
Al llarg de la conversa s’han detallat els sis punts bàsics necessaris que cal canviar per frenar el deteriorament del planeta, extrets d’un manifest signat per 11.000 científics d’arreu del món: fer la transició energètica, frenar els gasos contaminants, protegir bé la natura, canviar els sistemes econòmics i controlar la demografia del món.
També s’ha assenyalat que els mitjans de comunicació han d’informar de l’emergència climàtica en positiu, posant l’accent en el fet que encara hi ha esperança.
Per finalitzar, Mar Camps ha donat veu al públic.
Taula rodona i homenatge a Jordi Soler, «L’actualitat dibuixada. Informar i opinar a través de l’humor gràfic»
Dimarts 18 de febrer, a les 18 h
Auditori gran de la biblioteca pública Carles Rahola
Condensar en un acudit tota la càrrega d’una notícia, i fer-ho cada dia, no és capaç de fer-ho tothom. Hem reunit tres dels grans il·lustradors catalans –Kap, Ferreres i JAP– en una taula rodona conduïda per la periodista Gemma Busquets, perquè ens expliquin el procés creatiu dels seus dibuixos. I, sobretot, perquè participin en l’homenatge que es farà al fotògraf, dibuixant i periodista Jordi Soler (Terrassa, 1938), pare del surrealista personatge Sísif. Pòquer d’asos.
Jaume Capdevila, Kap (Berga, 1974)
És un dibuixant que publica en diferents mitjans, com La Vanguardia, El Mundo Deportivo o la revista El Jueves. També col·labora en premsa internacional. Ha rebut diversos premis per la seva trajectòria com a humorista gràfic i pels seus treballs teòrics i d’investigació sobre l’humor gràfic. Està considerat com un dels principals especialistes en aquest tema.
Miquel Ferreres (Barcelona, 1949)
És dibuixant i caricaturista. Ha passat per mitjans com El Correo Catalán, Interviú, El Papus, El Temps, El País o Avui, i ha rebut nombroses distincions. De 1989 a 1997 va publicar diàriament un acudit a la secció d’opinió de La Vanguardia, i des d’aleshores i fins al 2018 ho va fer a El Periódico. Ara publica un acudit diari sobre l’actualitat política i social a l’Ara i una pàgina setmanal a El Jueves. Ha publicat diversos llibres amb una selecció dels seus dibuixos de premsa, i ha col·laborat com a il·lustrador en publicitat i televisió.
Joan Antoni Poch, JAP (Girona, 1958)
És il·lustrador, ninotaire i professor, i és conegut sobretot per l’acudit que va publicar a El Punt entre 1980 i 2018: una vinyeta que sovint constituïa un veritable editorial. És llicenciat en filologia catalana per la UAB i ha estat catedràtic, cap d’estudis i director de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres. Ha il·lustrat una quarantena d’obres de literatura juvenil. Els seus acudits han estat recollits a diversos llibres antològics i ha participat en diverses exposicions.
Gemma Busquets (Girona, 1975)
És periodista a El Punt Avui. Va ser guardonada amb la II Beca Carles Rahola per un estudi sobre el vot femení a la premsa dels anys trenta.
@gemmabusquets
A l’acte, a més dels ponents, hi ha assistit el periodista, ninotaire, actor i fotògraf Jordi Soler (Terrassa, 1938), pare del surrealista personatge Sísif, que ha rebut un homenatge dels companys de professió. Pius Pujades, primer director del diari El Punt Avui, ha fet un retrat de la seva vida i professió. «Hèlios [un dels noms de l’homenatjat] fa un humor irònic, sarcàstic, surrealista i blasfem», ha assenyalat Pujades.
El diputat Quim Ayats i el president de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Joan Ventura, li han fet entrega del premi honorífic Setmana dels Rahola a la seva trajectòria professional per tota una vida dedicada a la creació i a l’humor. Un guardó, han dit, al «dibuixant, fotògraf i periodista d’esperit lliure i irreverent, per la seva trajectòria brillant, constant i incansable en totes les seves facetes comunicatives».
Jordi Soler ha agraït aquest «acte simpàtic, que ells en diuen homenatge», ha demanat que «en JAP en faci un dibuix, de tot això…» i ha acabat amb un emotiu «moltíssimes gràcies».
La taula rodona, conduïda per la periodista Gemma Busquets, ha reunit tres dels grans il·lustradors catalans –Kap, Ferreres i JAP– perquè expliquin el procés creatiu dels seus dibuixos i participar, així, en l’homenatge que s’ha fet a Jordi Soler. Pòquer d’asos.
Els tres dibuixants han explicat com i per què dibuixen i també han parlat de com condensar en un acudit tota la càrrega d’una notícia i de per què no està a l’abast de tothom fer-ho cada dia.
A la pregunta de la moderadora sobre com defineixen la professió: si són dibuixants o ninotaires, Kap ha comentat que «la denominació més adequada és la de dibuixant satíric. Ara bé, això ho trobo massa seriós i m’agrada la definició de ninotaire». Ferreres, per la seva banda, ha assenyalat que a ell tant li fa mentre no l’insultin, però li agrada que el defineixin com a dibuixant de diaris: «Em trobo còmode amb el dibuix diari. Ninotaire també ens defineix, però ho trobo massa senzill». I JAP ha prosseguit dient que el nom no fa la cosa: «De fet, dibuixem allà on ens deixen…». «Som il·lustradors que decorem els articles, fem ninots, fem humor gràfic…», destaquen tots tres dibuixants.
Gemma Busquets ha proposat altres temes de debat i els ha preguntat com sobreviu actualment un dibuixant satíric. Joan Antoni Poch ha dit: «El futur d’un dibuixant satíric té a veure amb el suport, i els diaris en suport paper estan en crisi». Segons Miquel Ferreres, «la crisi no és del dibuixant; és de la premsa en paper. Si la premsa en paper encara té dibuixants, això vol dir que és qui la fa atractiva, hi ha una complicitat, un vincle amb el lector». Per Jaume Capdevila, «la professió de dibuixant, la persona que interpreta la realitat en un dibuix, es mantindrà a les plantilles perquè crea aquest vincle amb el lector que fa que realment el dibuixant sigui el vincle del lector amb el mitjà. I és únic per a cada mitjà».
Segons els ponents, el dibuixant té un compromís amb el lector perquè signa l’acudit i es fa responsable d’allò que diu. JAP ha comentat que «el dibuix ja ens identifica, és la marca d’un mitjà de comunicació».
La moderadora, Gemma Busquets, ha assenyalat que Catalunya té una llarga tradició de premsa satírica i els ha preguntat si està prou reconeguda la feina del dibuixant satíric. Per a Miquel Ferreres, els lectors de diaris són uns rara avis: «Vull dir que són avis, vaja. Hi ha gent que em pregunta si dibuixo a mà o a màquina». JAP ha remarcat que aquesta professió «té el reconeixement de la gent normal, que és el que val la pena». I Jaume Capdevila ha constatat que «en un país on no podem viure amb normalitat en la nostra llengua, és molt difícil que avui en dia visquem una tradició cultural i també satírica amb normalitat».
Els tres ninotaires han coincidit en l’existència de la censura i l’autocensura, però també han defensat que l’humor no ha de tenir límits i que han de fer equilibris per poder dibuixar, però intentant evitar al màxim de garrotades. Els límits de l’humor donen una idea de l’Estat en què un es troba i s’han preguntat per què només s’han de posar límits a l’humor i no, per exemple, a la imbecil·litat. També han coincidit a explicar que l’humor és molt seriós, i que potser no és la solució de res, però ajuda molt en tot.
Taula rodona, «T’informes o t’influeixen? Les tendències comunicatives entre els joves»
Dimecres 19 de febrer, a les 11.30 h
Sala de graus de la Facultat de Lletres, UdG
Com s’informen els joves? Volen informar-se o només comunicar-se? La figura dels influencers ha posat el periodisme en risc d’extinció? Quin paper tenen? Tres instagramers, cadascun expert en un àmbit diferent, comentaran què en pensen, de tot plegat, en una conversa conduïda per la periodista Esther Julià.
Khaoula Boumaaza (Agadir, 1998)
És estudiant de publicitat i relacions públiques a la UdG. Musulmana, enamorada de Girona, té 63.000 seguidors a Instagram i ha estat la imatge de diverses campanyes publicitàries per a empreses com Nike o Maybelline. A través de les xarxes socials, intenta trencar estereotips i influir positivament en la seva comunitat digital.
@absolutelykha
Juliana Canet (Cardedeu, 1999)
És una youtuber i instagramer i copresentadora al programa Adolescents iCat de l’emissora iCat i Catalunya Ràdio, emès també pel canal 33. Col·labora al programa Tot es mou de TV3. Paral·lelament, estudia filologia catalana a la UAB.
@julianacanet
Joan Grivé (Llinars del Vallès, 1995)
És un ambientòleg i comunicador català que es va donar a conèixer a través dels seus vídeos de monòlegs a Instagram. Copresentador al programa Adolescents iCat de l’emissora iCat i Catalunya Ràdio, emès també pel canal 33. Col·labora amb els programes de TV3 Està passant i Els matins.
@SirJoan2
Esther Julià (Verges, 1983)
És periodista i sociòloga, especialitzada en estratègia digital i comunicació institucional. Actualment treballa en temes de comunicació al Govern de la Generalitat.
@ejulia_n
La sala de graus de la Facultat de Lletres de la UdG s’ha omplert de desenes de seguidors d’aquests tres joves, que no s’han volgut perdre les seves opinions. Al llarg d’una hora i mitja, en un ambient distès i proper, s’ha parlat sobre les diferències entre el periodisme clàssic i les xarxes, sobre quines xarxes són les més utilitzades, sobre el paper dels influenciadors (influencers) o sobre quin paper té el català a les xarxes, entre altres temes.
La instagramera Khaoula Boumaaza ha destacat que gràcies a les xarxes socials, «la comunicació ara és bidireccional, la gent vol interacció», i ha afegit que, a l’hora d’informar-se, la tecnologia li permet tenir «tots els mitjans de comunicació a mà i escollir quina informació vull rebre segons els meus interessos». També ha remarcat que ella, a través del seu compte d’Instagram, intenta transmetre valors positius i que s’ha de ser «just i honest» amb els seguidors.
Joan Grivé ha remarcat que la immediatesa que permet Internet «ha canviat el paradigma de la comunicació: ha nascut una nova manera d’informar-se». Considera Grivé que les xarxes socials «ho permeten tot: informar-te, entretenir-te, interactuar amb els altres…», i ha explicat també que, amb Juliana Canet, van sovint a escoles a oferir xerrades sobre xarxes i que recalquen als alumnes que a les xarxes «no cal penjar-ho tot».
Juliana Canet, per la seva banda, ha dit que ella diferencia els continguts que penja a Instagram («més family friendly») o a Twitter («hi deixo anar la Juliana més trapella»). El que té clar és que mai penjarà res que vagi en contra de les seves conviccions, però no per influir o deixar de fer-ho, sinó per coherència amb ella mateixa. Considera que, en general, té la impressió que els joves s’informen poc, que quan s’assabenten d’alguna notícia moltes vegades és perquè algun influenciador l’ha comentat. I admet que ella segueix persones que li transmeten valors de caire ideològic.
Els tres han coincidit a dir que quasi no miren la tele, i que tota la informació que reben és «a través del mòbil». Entre els joves de la seva generació, consideren que «els mitjans de comunicació convencionals tenen molt poc abast», i també Facebook, que està «quasi mort» entre la gent jove. En canvi, estan expectants per veure com evoluciona Tik Tok, la xarxa que està atrapant amb força adolescents i preadolescents de tot el món.
Acte de lliurament dels XI Premis Carles Rahola de Comunicació Local
Dijous 20 de febrer, a les 20 h
Auditori de Girona
Presentat per Rafel Faixedas i Carles Xuriguera.
@xurifel
Conversa amb David Jiménez, «Les trinxeres del periodisme: del front al despatx»
Dimecres 18 de març, a les 18 h
Auditori gran de la biblioteca pública Carles Rahola
L’autor del best seller El director repassa la seva intensa trajectòria professional i analitza l’estat actual de la professió periodística, sotmesa a pressions de molts tipus i greument maltractada per la precarietat laboral, en una conversa amb el periodista empordanès Jaume Serra.
David Jiménez (Barcelona, 1971)
És periodista i escriptor. Va treballar divuit anys com a corresponsal i reporter de guerra abans de ser nomenat director d’El Mundo l’any 2015. Va ser acomiadat un any després, després d’haver-se enfrontat a l’empresa i als poders polítics i econòmics. Ha publicat quatre llibres, entre ells El director, on explica les pressions que va patir. Ha col·laborat amb diversos mitjans internacionals, és columnista a The New York Times, comentarista polític a RTVE i productor executiu de la sèrie que portarà el llibre El director a la pantalla.
@DavidJimenezTW
Jaume Serra (Vila-sacra, 1967)
Ha desenvolupat la seva carrera periodística a la ràdio. Actualment, és el director de la SER a Catalunya.
@SerraJaume