Setmana dels Rahola 2016
Enguany, la Setmana dels Rahola, que s’organitza paral·lelament a l’acte de lliurament dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local, ha fet un salt important, tant des del punt de vista qualitatiu com de públic, i s’ha convertit en la més ambiciosa que s’ha dut a terme fins ara. Un cop més ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona, i aquest any, com a novetat, s’hi ha afegit la biblioteca pública Carles Rahola, on s’han organitzat tres actes, a més d’una exposició amb les fotografies que es varen presentar als premis l’any passat. Una conferència de Joaquim Maria Puyal; dues converses: l’una, amb Sergi Pàmies, i l’altra, amb Mònica Usart; dues taules rodones; una exposició fotogràfica, i un programa de televisió han format l’edició 2016 de la Setmana dels Rahola.
Conferència de Joaquim Maria Puyal
«La substància del discurs comunicatiu: la construcció de la mirada»
Divendres, 12 de febrer, a les 12 h
Sala de graus de la Facultat de Lletres de la UdG
El periodista Joaquim Maria Puyal va donar el tret de sortida a la IV Setmana dels Rahola amb la conferència «La substància del discurs comunicatiu: la construcció de la mirada», que va impartir a la sala de graus de la Universitat de Girona.
Davant d’un auditori nombrós i expectant, Puyal va construir un discurs clar i entenedor, enriquit amb nombrosos exemples, sobre la importància del missatge i de com transmetre’l. «La voluntat de ser entesos és imprescindible», va apuntar, i va defensar que les facultats s’equivoquen quan «separen el gènere informatiu de l’entreteniment», ja que, segons ell, per informar cal no avorrir el receptor. Igualment, va afirmar que els ciutadans «haurien de queixar-se» quan reben informacions de poca qualitat, i va reivindicar la importància de la reflexió en la comunicació: «Com a periodista, m’he de fer preguntes». Al llarg de quasi dues hores, Joaquim Maria Puyal va oferir una lliçó magistral sobre el periodisme, que va finalitzar amb un consell per a tots els professionals de la comunicació i per als que aspiren a ser-ho: «Sigues una bona persona. És molt important poder anar a dormir sentint-te tranquil amb tu mateix i amb com has fet les coses».
Joaquim Maria Puyal (Barcelona, 1949) és doctor en lingüística i llicenciat en ciències de la informació i en filologia romànica. Ha estat professor de lingüística a la Facultat de Lletres de la UB i ha presentat, dirigit i produït molts programes de ràdio i televisió, des dels quals s’han plantejat i posat en pràctica nous reptes comunicatius. La seva reflexió teòrica és recollida en l’assaig Aicnàlubma: Reflexions sobre la societat i els mitjans. Propostes per a la nova televisió (2011). És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica).
Conversa amb Mònica Usart
«Mai plou al gust de tothom»
Dimarts, 16 de febrer, a les 18 h
Biblioteca Carles Rahola
La meteoròloga Mònica Usart, dona del temps de RAC1, RAC105 i Arucitys, de 8tv, va participar dimarts 16 de febrer en una conversa pública amb el periodista Jordi Grau (director adjunt d’El Punt Avui), en què va explicar com es fan i com es comuniquen les previsions del temps. L’acte, titulat «Mai plou al gust de tothom. Una conversa sobre meteorologia i mitjans», va tenir lloc a l’auditori gran de la biblioteca pública Carles Rahola de Girona, i hi van assistir un centenar de persones.
Usart es va posar immediatament el públic a la butxaca amb la seva simpatia i capacitat comunicativa. La bona sintonia entre ella i Jordi Grau va ser percebuda també pels assistents, que sovint no podien contenir les rialles davant els comentaris de l’un o l’espontaneïtat de l’altra.
La meteoròloga va parlar àmpliament sobre el canvi climàtic, i va dir que cada vegada provocarà oscil·lacions de temperatura més brusques i sobtades. Va mostrar la seva preocupació sobre aquest fenomen, que cal «aturar o frenar» d’alguna manera.
La gran varietat climatològica de Catalunya i la dificultat que això comporta a l’hora de fer prediccions també va ocupar bona part del temps de la conversa, així com l’evolució de l’estil dels homes i dones del temps al llarg dels anys i la manera com cal adaptar la informació del temps segons el mitjà on es fa: «és molt diferent dir el temps a RAC1 o a Arucitys», va detallar la meteoròloga.
Fent referència al període de sequera que estem patint darrerament, Grau va demanar a Usart si era partidària de treure els sants com es feia antigament. «Jo no ho faria mai», va dir ella, «però agraeixo molt que s’hagi fet al llarg del temps, perquè en unes èpoques en què no es feien registres meteorològics de cap mena, sí que es registraven les rogatives als sants», va aclarir. Així, gràcies a aquest fet, «podem saber que en un any concret hi va haver una gran sequera o que en un altre van produir-se unes pluges excepcionals».
Usart va explicar també que rere moltes creences populars sobre el temps —com ara que ha de ploure quan els ocells volen baix o les canonades fan pudor— hi ha una explicació científica, i va acabar la conversa responent les preguntes d’un públic participatiu que li va fer consultes des de com evitar l’electricitat estàtica fins a d’altres relacionades amb el calendari del pagès o les dites sobre el temps.
Conversa amb Sergi Pàmies
Dimecres, 17 de febrer, a les 19 h
Biblioteca Carles Rahola
Sergi Pàmies va omplir l’auditori gran de la Biblioteca Carles Rahola de gent i de rialles. Pàmies, que va protagonitzar una conversa oberta amb el periodista i cap de redacció del Diari de Girona, Alfons Petit, va respondre, amb l’humor i el to irònic que el caracteritza, les nombroses preguntes formulades pel públic, i va acabar encomanant el seu entusiasme a tots els presents.
Pàmies va començar definint-se a si mateix com a escriptor, i va qualificar l’ofici d’escriure com a «divertit, lliure, independent i temerari». Tot seguit, es va referir a la censura i a l’evolució d’aquesta, i va explicar que «en els darrers temps la censura que més ha crescut és l’econòmica. Els mitjans de comunicació estan a les mans dels anunciants. Els que escrivim sabem que hi ha ulls de poll que no pots trepitjar. Són les regles del joc».
També va parlar de la ironia, un dels recursos que més fa servir «a la vida i a l’hora d’escriure». «La ironia permet dir moltes coses, però indirectament, cosa que fa que el que guanyes per un costat ho perdis per l’altre. Jo, per exemple, utilitzo l’elogi irònic», va afirmar.
Taula rodona
«Muts i a la gàbia? Els efectes de la “llei mordassa” als mitjans de comunicació»
Dijous, 18 de febrer, a les 18 h
Biblioteca Carles Rahola
La base fonamental de discussió d’aquesta taula rodona va ser la polèmica Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana. Hi van participar Quim Brugué, catedràtic de ciència política i de l’administració a la UAB, membre de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques, professor de la UdG i president de l’Associació Espanyola de Ciència Política; Josep Carles Rius, periodista, exprofessor de la UAB i exdegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Carles Monguilod, advocat especialitzat en dret penal i autor del llibre Vint-i-cinc anys i un dia. Reflexions d’un advocat penalista, i Marina López, que va fer de moderadora i que és periodista a l’Agència Catalana de Notícies, on cobreix informació judicial.
Els participants a la taula rodona van coincidir a qualificar la «llei mordassa» com a «innecessària i del Partit Popular», tot i que cadascun va aportar la seva visió personal sobre aquesta nova norma jurídica.
Quim Brugué s’hi va mostrar molt crític, i va advertir que la llei s’emmarca en un context de regressió de les llibertats i drets que no només s’està patint a l’Estat espanyol, sinó també al conjunt de països europeus. Brugué va proposar que davant el dilema que suposa la confrontació entre el principi de llibertat i de seguretat, s’aposti també per la igualtat i l’equitat.
Josep Carles Rius va afirmar que es tracta d’una llei fruit de la por del Partit Popular que, tot i governar amb majoria, ha volgut controlar les tensions socials existents. Rius va explicar que amb aquesta norma jurídica podrien ser multades, per exemple, la presa d’imatges per part de la ciutadania com les que s’han fet servir en el cas Ester Quintana o en el cas Juan Andrés Benítez, l’empresari que va ser detingut al Raval de Barcelona pels Mossos i que va morir posteriorment.
Carles Monguilod es va mostrar més optimista, i va dir que no cal ser alarmistes. L’advocat penalista va explicar que la «llei mordassa» regula temes que les lleis anteriors ja regulaven, i va incidir en el fet que la jurisprudència acostuma a fer prevaler la llibertat d’expressió per sobre de les lleis més restrictives. També va remarcar que les lleis sempre són interpretades per persones, i que molt sovint la sentència no depèn tant de la llei en si mateixa sinó de qui la interpreta. Monguilod va posar d’exemple el cas dels titellaires de Madrid, i va afirmar que si haguessin estat jutjats per un altre jutge, molt probablement no haurien anat a la presó.
Taula rodona
«De la zona mitxa als followers. La relació entre els periodistes i els esportistes d’elit»
Dimarts, 23 de febrer, a les 12 h
Sala de graus de la Facultat de Lletres de la UdG
Durant la taula rodona es va parlar sobre el contacte cada cop més distant entre els protagonistes i els periodistes, i sobre l’activitat a les xarxes socials i el seu ressò. L’acte va comptar amb la participació de Laura Brugués, periodista de TV3 que segueix el dia a dia del Barça; Marc Mundet, periodista de RAC1 expert en bàsquet; Ivan San Antonio, redactor especialista en informació sobre el Barça al diari Sport, i Xevi Masachs, periodista de L’Esportiu, que va moderar l’activitat.
Amb la sala de graus plena a vessar, els periodistes van parlar àmpliament sobre l’abisme que s’ha obert darrerament entre els mitjans de comunicació i els esportistes d’elit —es van centrar sobretot en el primer equip del Barça de futbol— i, en aquest sentit, San Antonio va recordar que «els mitjans van començar a ser vistos per un problema al Barça amb l’arribada de Guardiola». Assumint que podria ser criticat per les seves paraules, «perquè per a molta gent, Guardiola és Déu», el periodista de l’Sport va afirmar també: «em dol molt com Guardiola ens ha utilitzat per al seu benefici personal».
Marc Mundet va considerar que el FC Barcelona «no té necessitat de comunicar», perquè ja acapara la majoria de la informació que s’ofereix a Catalunya, i va recordar que, en el bàsquet o en altres clubs de futbol, «la situació és totalment diferent».
Els tres protagonistes van coincidir a assenyalar que blindar els jugadors perquè els periodistes no hi tinguin accés és un problema i també «un error». Segons Ivan San Antonio, «controlar la informació no és restringir-la», i van destacar que el fet de no poder contrastar la informació pot provar que les informacions que es donen no siguin del tot correctes. Laura Brugués va recordar l’abisme que hi ha entre, d’una banda, el primer equip del Barça i, de l’altra, el Girona FC o el Barça B, on no hi ha problemes per tenir contacte amb els jugadors.
Sobre si les piulades dels jugadors s’han convertit en un substitutiu de les declaracions, Brugués va explicar que, «de vegades, d’un tuit en pot sortir una notícia», tot i que San Antonio creu que «això no hauria de ser així». Com que sovint dels tuits en surten temes poc periodístics o sensacionalistes, Mundet va voler recordar que, a l’hora d’exercir el periodisme, cal sempre «honestedat, credibilitat i rigor», perquè «si fas bé la teva feina, al final et guanyes la confiança no només de l’audiència, sinó també de la font».
Finalment, els tres van coincidir a lamentar el poder de decisió que tenen els jugadors en el Barça. «Al cap i a la fi, Messi no deixa de ser un empleat del Barça, i mana més que el president», va dir San Antonio. Laura Brugués va ressaltar que «els jugadors no volen fer declaracions, i el club els ho permet». Sobre l’actual entrenador del Barça, la periodista va considerar que a les seves rodes de premsa «sempre tens la sensació que et respondrà d’una manera o una altra segons el mitjà per al qual treballis».
EXPOSICIÓ
Del 12 al 26 de febrer la Biblioteca Carles Rahola va acollir l’exposició «Catorze mirades a dotze mesos»; una selecció de les 135 imatges que es van presentar a la sisena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local. Ara, la mostra passarà a formar part del programa d’Exposicions Itinerants de la Diputació de Girona, de manera que els municipis de les comarques gironines que vulguin exposar-la podran sol·licitar-la gratuïtament. L’exposició està integrada per una trentena de fotografies que recorden alguns dels fets que van ser notícia al llarg de l’any 2014 i temes que potser van passar més desapercebuts, però que també van tenir transcendència gràfica.
Beca dels Premis Carles Rahola que atorga l’Ajuntament de Girona
Durant l’acte de lliurament dels Premis Carles Rahola també es van fer públics els guanyadors de la primera beca dels Premis Carles Rahola, que atorga l’Ajuntament de Girona amb l’objectiu de promoure la recerca en temes de comunicació local al fons documental de l’Arxiu de Girona. El regidor de l’Ajuntament de Girona Carles Ribas va ser l’encarregat d’atorgar les beques als guanyadors de les dues modalitats: la professional (adreçada a periodistes col·legiats) i la universitària (adreçada a estudiants).
En la beca de la modalitat professional, dotada amb 1.800 euros, el jurat va acordar per unanimitat atorgar el premi a Carles Ribera Rustullet pel projecte de recerca «Humor retrobat. Pont de Pedra, periòdic satíric a la Girona republicana». El jurat va valorar positivament «la voluntat de recuperar una capçalera destacada de la premsa gironina, desconeguda i perduda. Es tracta d’una capçalera inèdita amb una gran capacitat de contextualització històrica».
En la beca de la modalitat universitària, el jurat va acordar també per unanimitat atorgar el premi a Laura Teixidor Parra pel projecte de recerca «El retorn del català a les escoles després del franquisme, tractat a la premsa local gironina (1975-1983)». El jurat en va destacar «la contemporaneïtat i interdisciplinarietat de la recerca, així com el seu valor social i històric». També va valorar «l’accessibilitat a les fonts, ja que l’Arxiu Municipal disposa de la documentació històrica necessària per dur la investigació a terme».
El jurat de la beca va estar format per Albert Ballesta, en aquell moment alcalde de Girona; Anna Gironella, en representació de l’Arxiu Històric de la Ciutat; Tània Tapia, en representació de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Girona; Margarida Casacuberta, en representació de la Universitat de Girona; Jordi López, en representació de la Diputació de Girona, i, com a secretari, Oriol Cases, de l’Ajuntament de Girona.
Programa de televisió
22 de febrer de 2016
Amb l’objectiu de seguir treballant a favor de la comunicació local, aquest any la Setmana dels Rahola ha comptat amb la participació de TV Girona, que va emetre un programa especial des del claustre de la Facultat de Lletres de la UdG, durant el qual es va fer un resum de tot el que havia donat de si aquesta setmana i que va servir perquè els estudiants poguessin veure de prop com funciona aquest mitjà.
Enllaç al programa:
http://tvgirona.xiptv.cat/altres-programes/capitol/programa-especials-de-la-setmana-dels-rahola
