Setmana dels Rahola 2021
La IX Setmana dels Rahola s’ha vist inexorablement marcada per la pandèmia de la COVID-19 i és per això que, aquest any, se n’ha plantejat una edició reduïda. Però que hi hagi menys activitats no vol dir que hi hagi menys qualitat: tot al contrari. Comptarem amb tres grans noms del món del periodisme i la comunicació, que compartiran les seves experiències professionals i personals i ens parlaran de les interioritats del seu ofici: Toni Clapés, David Jiménez i Carles Porta.
No hem volgut fer una Setmana dels Rahola estrictament centrada en el coronavirus, tot i que hi serà molt present: quasi sense que ens n’adonem, qualsevol conversa acaba girant al voltant de la pandèmia i les seves conseqüències, i és inevitable que això també passi en els tres diàlegs que us proposem.
Però no deixarem de parlar de bon periodisme, de nous formats comunicatius que han irromput amb força, de per què triomfen determinats programes o de quins són els perills que amenacen la independència periodística.
Us oferim, en definitiva, una Setmana dels Rahola intensa, interessant i més necessària que mai. Aprofiteu-la!
*! Si la situació sanitària ho permet, els actes seran presencials i tindran lloc a l’Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona, amb aforament reduït i ús obligatori de mascareta. Per assistir-hi, cal inscriure’s prèviament mitjançant l’enllaç que trobareu indicat a cada conferència.
A més, els actes es podran seguir també per streaming al web www.ddgi.cat/endirecte, i a través de Twitter amb de l’etiqueta #Rahola21
exposició_de_fotoperiodisme
De l’11 al 25 de febrer
Casa de Cultura de Girona. Sala d’exposicions de la primera planta
«Rahola Foto 2020. Fotografies presentades a l’onzena edició dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local»
Una selecció de les 96 imatges presentades a la categoria que premia la millor fotografia de premsa en l’onzena edició dels Premis, quasi monopolitzada per les reaccions i els aldarulls que es van produir després de la sentència que condemnava els presos polítics catalans a llargues penes de presó.
Onze professionals, amb les seves mirades, creen un mosaic divers i transversal que va des dels moments més intensos fins als més relaxats, sense oblidar imatges que transmeten la calma tensa o l’emoció d’aquells dies del 2019. Cadascuna és una mil·lèsima de segon que, gràcies a la fotografia, s’ha convertit en eterna.
ràdio_en_directe
Dissabte 13 de febrer, a les 12 h Dia Mundial de la Ràdio
Programa en directe: «Diàleg a l’entorn de la ràdio. Evolució, innovació, connexió»
Emès per Ràdio Vilablareix (107.5 FM) Organitzen: Amics de la Unesco i Ràdio Vilablareix
conversa_amb_carles_porta
Dijous, 18 de febrer, a les 18 h
Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona
Inscripció
«Posant llum a la foscor»
El periodista i escriptor Carles Porta ens explicarà quines creu que són les claus de l’èxit del programa Crims, que ha triomfat primer a Catalunya Ràdio i després a TV3 i ha impulsat la reobertura del cas d’Helena Jubany, i per què ha apostat pel format podcast per explicar dues històries de no ficció tan impactants com els assassinats del poble de Tor i el segrest de la farmacèutica Maria Àngels Feliu. Conduirà la conversa la periodista Paula Brujats.
Carles Porta i Gaset (Vila-sana, Pla d’Urgell, 1963) és periodista, escriptor, director, productor i guionista. Com a periodista va fer els primers passos al diari lleidatà Segre. Va ser enviat especial de TV3 en conflictes com els de Bòsnia, Ruanda, Kosovo o el Pròxim Orient, entre d’altres. Al mateix canal de televisió ha treballat també per als serveis informatius, al 30 minuts, i ha dirigit els programes Efecte mirall i Crims. Aquest darrer programa, que es va emetre primer a Catalunya Ràdio i va saltar després a TV3, ha enganxat l’audiència a un seguit de casos reals plantejats i explicats a partir d’una mirada i un estil molt característics.
Al juny del 2018, el podcast Tor, tretze cases i tres morts, a Catalunya Ràdio, va assolir un èxit sense precedents, que ara repeteix amb El segrest, també a Catalunya Ràdio, on narra la història del segrest de la farmacèutica d’Olot.
Els darrers projectes els ha fet amb l’ajuda de l’empresa True Crime Factory, especialitzada en crims reals.
@Carles_Porta
Paula Brujats Rubirola (Caldes de Malavella, 1991) ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria a SER Catalunya – Cadena SER: primer, com a redactora a Ràdio Girona i, després, al programa El Balcó. Ha estat redactora d’informatius a Tv3.
@PaulaBrujats
Crims ha estat lligat a l’èxit des del seu naixement, a Catalunya Ràdio. El seu salt a TV3 i al format podcast no ha fet més que multiplicar-lo fins a convertir aquest programa, que dissecciona les històries més impactants de la crònica negra a Catalunya, en un autèntic fenomen de masses. El seu ideòleg és Carles Porta (Vila-sana, Pla d’Urgell, 1963), que ha obert aquest dijous la IX Setmana dels Rahola.
Casualment, la setmana que ve, Crims estrena la segona temporada televisiva. Porta n’ha donat pocs detalls, però ha advertit que les dones hi tindran pes. «Les dones també maten», ha etzibat en un dels molts missatges rotunds que ha deixat anar durant l’hora i mitja de conversa amena i més que interessant amb la periodista Paula Brujats. El que no variarà serà la línia del programa, sempre respectant l’ètica periodística: «La línia vermella entre informació i el morbo és molt fina; es poden relatar fets escabrosos sense recórrer a una imatge d’un cadàver amb vint-i-quatre punyalades», i apel·lant a la justícia social: «Som una societat que tractem molt malament les víctimes. Molts cops s’han d’avergonyir i això és terrible».
L’impacte del programa ha anat més enllà de les seves magnífiques xifres d’audiència. Fins i tot, ha impulsat la reobertura del cas d’Helena Jubany, la jove assassinada a Sabadell l’any 2001. «La nostra missió no és reobrir casos, però et fa sentir útil a la societat. Arran d’aquest cas, s’han posat en contacte amb nosaltres vuit, deu famílies per demanar que féssim un treball semblant al del crim d’Helena Jubany», ha explicat Porta, que ha incidit en el respecte que volen transmetre cap a les víctimes i el seu entorn. Amb els assassins, tot al contrari: «No els volem donar tribuna a través del programa. Moltes vegades tampoc no volem ni advocats perquè no repeteixin la seva defensa al judici. Nosaltres relatem, no jutgem»..
Crims és un producte cuidat al mil·límetre, en guió, documentació, imatge i so, i requereix una elaboració a foc lent perquè la seva temàtica és molt delicada. Fins a dos mesos un programa de ràdio, i el triple (sis mesos) un de televisió amb un equip d’uns cinquanta professionals. «I vosaltres us ho cruspiu en una hora», va ironitzar dirigint-se al públic que, respectant les directrius sanitàries, va omplir l’aula magna de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, i també als que ho seguien per streaming. Carles Porta defensa el treball pausat, amb reflexió i perspectiva, evitant-ne la «industrialització» perquè «no és com fer xurros». I va posar un exemple: «El cas de Susqueda serà un bon true crime, però tot té el seu temps. Fa tres anys que n’estem recollint dades i informació, i potser trigarem sis anys més a tenir-ho tot. Però hem de ser curosos i respectuosos amb la història i, sobretot, amb les famílies». O com en el cas dels assassinats del poble de Tor, on ha treballat des de fa més de dues dècades. Primer, amb un 30 minuts i un llibre, i després amb un podcast.
El paper de les audiències
Lluny dels pressupostos amb què es mouen les produccions de les grans plataformes com Netflix, Crims ha creat un segell propi i, alhora, una expectativa. Que això es valori en funció de si manté els índexs d’audiència en el futur no el preocupa gens. «Ho dic sincerament; no treballo per les xifres, sinó perquè us agradi a tu, a tu i a tu, al públic. Lògicament, que funcioni és gratificant, però també sabíem des del principi que el material era bo i estava molt ben treballat», ha explicat Carles Porta, que ha subratllat la valentia de TV3 en el seu moment per apostar pel seu programa.
No tot, però, sempre surt com un vol. I, en aquest sentit, el periodista del Pla d’Urgell ha admès tenir una espina clavada amb el capítol del zelador d’Olot: «Al minut 18 ja estava tot explicat», o amb el podcast del segrest de la farmacèutica Maria Àngels Feliu: «No estàvem essent justos ni amb ella ni amb la seva història. El temps m’ha donat una perspectiva que demostra que no són certes totes les especulacions que es van fer en aquell moment. I llavors és quan et planteges el debat: la història de qui és, de qui l’ha viscut o de qui l’explica».
Fidel als seus principis i al·lèrgic al periodisme de pescaclics, Carles Porta ha confessat que mai pagaria a un segrestador o a un assassí per una entrevista, però «sí a un testimoni rellevant d’un cas». I més encara si l’ajudés a posar llum a la foscor.
conversa_amb_toni_clapés
Dissabte, 20 de febrer, a les 12 h
Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona
Inscripció
«Periodisme i entreteniment en temps de Covid-19»
Vint-i-quatre temporades al capdavant del Versió RAC1 (les vuit primeres com a Versió Original, a Catalunya Ràdio) avalen Toni Clapés com un dels millors comunicadors del nostre país. La seva fórmula per barrejar informació, humor i actualitat ha enganxat els oients, que l’han convertit en líder de les tardes. Com ha afectat el coronavirus la manera de funcionar del seu equip? Es pot fer humor quan una pandèmia omple els hospitals de tot el món? Toni Clapés en parlarà amb la periodista Isabel Pascual.
Toni Clapés (Barcelona, 1967) va va començar la seva carrera en el món de les radiofórmules musicals i a mitjans dels noranta es va incorporar primer al programa El Terrat (Ràdio Barcelona Cadena SER) i després a La ventana. Va debutar a la televisió com a col·laborador de Tot per l’audiència. El 1997 va estrenar-se com a director i presentador a la ràdio amb Versió original, a Catalunya Ràdio, i Efectes secundaris, a Televisió de Catalunya. Ha conduït El submarí, Societat Imitada i Com som (TV3), Dilluns Clapés (8tv) i 9 de cada 10 (TVE), i ha col·laborat en programes com Crónicas marcianas, Sense títol, Persones humanes o Solvència contrastada.
Actualment presenta el Versió RAC1 a RAC1, un programa que és líder d’audiència cada tarda i que enguany compleix 24 temporades (vuit a Catalunya Ràdio i setze a RAC1).
Toni Clapés ha estat guardonat amb el Premi Ondas 2014 a la trajectòria professional i, el mateix any, amb el Premi Nacional de Comunicació atorgat per la Generalitat de Catalunya.
@toniclapes
Isabel Pascual Sardó (Cassà de la Selva, 1971) ha desenvolupat la seva carrera com a periodista a la televisió. Des de l’any 2005, és la responsable de la delegació de Tv3 a Girona.
La informació no sempre és poder. A raig i sense mesura no ho és. I si es farceix de contradiccions, encara menys. Al cap d’un any de l’inici de la pandèmia, encara són molts els interrogants sobre la COVID-19. Però la set de conèixer ja no és ni de bon tros la mateixa. Com menys sapiguem, millor. O més ben dit: com menys ens expliquin, més tranquils viurem. Hem après a relativitzar les xifres de morts, d’ingressos a les UCI i de contagis. Amb aquesta distància, dades esperpèntiques s’han incorporat a la normalitat, a la nostra quotidianitat. I, en aquest context, ara més que mai l’entreteniment fa de salvavides.
«La saturació d’informació sobre la pandèmia ens ha abocat a les sèries, com al whisky durant la llei seca», va reconèixer Toni Clapés a l’inici de la segona conversa de la Setmana dels Rahola 2021, amb la periodista de TV3 Isabel Pascual. Va ser dissabte al migdia a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, plena fins al límit permès: una setantena de persones. L’acte es va retransmetre en directe pel web de la Diputació i, en acabat, va passar a formar part de la videoteca de la mateixa corporació a YouTube.
Còmode i desinhibit. Així es va mostrar Toni Clapés davant del públic, majoritàriament seguidors del seu programa. Els assistents hi van reaccionar com un mirall. «L’experiència amb el càncer m’ha fet canviar la perspectiva, ara visc al dia. Em prenc la vida a trimestres, que és quan tinc revisions mèdiques, i em deixo anar més que abans», va explicar sobre aquest canvi d’actitud, que la mateixa audiència de Versió RAC1 constata cada tarda.
Com a periodista, Clapés no es casa amb ningú: procura posar-hi distància i, si cal, dispara. Pensa que el mateix haurien de fer els professionals del sector, tot i que aquesta no sigui la tendència: «Ara no es valora la centralitat, sinó el periodista de trinxera, que du la samarreta de qui defensa. Els mitjans no busquen la crítica ni el diàleg, i em preocupa aquesta dinàmica». En aquest escenari, l’editor i presentador de Versió RAC1 va assegurar que se sentia com un «salmó», pel fet que el seu esperit crític el fa anar a contracorrent. En aquest sentit, va apel·lar a l’humor com un bon recurs per ser més incisius. «Amb les imitacions diem el que no podem dir», va afirmar.
Toni Clapés també va fer referència a un altre fenomen actual que li desagrada: el teletreball. «Encara soc d’estilogràfica i llibreta», va admetre. I va qualificar com un «xoc» l’adaptació tecnològica i personal que va haver de fer per possibilitar la feina a distància. Va confessar que aquesta nova manera de treballar li ha complicat les rutines, per exemple, en haver de substituir els guions en paper per pantalles d’ordinador o bé en haver de contactar amb la resta de l’equip (per WhatsApp) per indicar a cadascú quan ha d’entrar en antena.
Versió RAC1 és el programa líder de la tarda a Catalunya. Són ja vint-i-quatre temporades i, sobre la continuïtat de l’espai, Toni Clapés va mostrar cert escepticisme. «Cada any he tingut ganes de plegar. Però fins ara no ho he fet perquè tinc una hipoteca per pagar. Ara ja anem empatats i s’obre la porta per plegar.» Va avançar que el març vinent «sacsejarà» el programa amb l’objectiu d’aportar-hi més dinamisme. «Vull fer-hi canvis per veure si així m’ho passo millor. Després ja es veurà», va apuntar, tot i que també va recordar que l’any vinent serà el 25è aniversari del programa i això és un bon «al·licient» per continuar.
Clapés va reconèixer que té ganes d’altres projectes: «M’agradaria fer un programa nocturn, de repàs de la jornada. Si en fes un al matí, el faria amb un format molt diferent, amb el risc que al cap d’un any em fotessin fora». En aquest sentit, va reflexionar sobre les diferències dels continguts dels programes de ràdio en funció de la franja horària, i va apuntar que a la tarda ha de prevaldre la informació, la reflexió i l’entreteniment. «Al matí, en Basté té un bufet i s’ho fot tot. Quan arribem nosaltres a la tarda, queda poca cosa: dos crostons de pa, quatre croquetes… i a partir d’aquí ens ho hem de muntar. Nosaltres fem el te de les cinc», va ironitzar.
En el torn de preguntes, el públic va preguntar a Clapés sobre el seu pas poc reeixit per la televisió. «De moment, tinc aquest tema aparcat. Soc molt feliç a la ràdio. I no he d’estar pendent de segons què, com ara de l’il·luminador», va dir.
Les dues converses de la Setmana dels Rahola 2021, la de Carles Porta i la de Toni Clapés, han fet el ple quant a inscripcions. Dimecres vinent, 24 de febrer, a les 18.00 hores, serà el torn d’un altre comunicador en majúscules: David Jiménez.
conversa_amb_david_jiménez
Dimecres, 24 de febrer, a les 18.00 h
Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona
Inscripció
«Les trinxeres del periodisme: del front al despatx»
L’autor del bestseller El Director repassa la seva intensa trajectòria professional i analitza l’estat actual de la professió periodística, sotmesa a pressions de molts tipus i greument maltractada per la precarietat laboral, en una conversa amb la periodista Neus Bonet.
David Jiménez (Barcelona, 1971) és periodista i escriptor. Va treballar durant 18 anys com a corresponsal i reporter de guerra abans de ser nomenat director d’El Mundo, l’any 2015. Va ser acomiadat un any després, havent-se enfrontat a l’empresa i als poders polítics i econòmics a Espanya.
Ha publicat quatre llibres, inclòs el bestseller El Director, on explica les pressions que va patir al capdavant d’El Mundo. Ha col·laborat amb diversos mitjans internacionals i és columnista a The New York Times, comentarista polític a RTVE i productor executiu a la sèrie que portarà el llibre El Director a la pantalla.
@DavidJimenezTW
Neus Bonet Bagant (Barcelona, 1959), periodista i exdegana del Col·legi de Periodistes, és l’actual directora i presentadora de l’informatiu de Catalunya Ràdio Catalunya Migdia. Cap de Setmana. Ha dirigit i presentat El Matí de Catalunya Ràdio, Catalunya Matí, L’Informatiu Migdia i L’Aparador, tots a Catalunya Ràdio. L’any passat va rebre el Premi Margarita Rivière al rigor periodístic.
@nbonet_catradio
Darrere el seu to càlid i pausat, s’hi amaga una gran contundència. Ningú com David Jiménez (Barcelona, 1971) no ha parlat amb tanta vehemència, i des de dins, de les censures i pressions que es viuen en el dia a dia del periodisme espanyol. Ho va fer en primera persona en el best-seller El director, en el qual desgrana la seva experiència fugaç, de només un any, com a director d’El Mundo, de l’abril del 2015 al maig del 2016. Va ser-ne acomiadat després d’haver plantat cara a la seva pròpia empresa i a l’establishment, als poders polítics i econòmics del país, per voler defensar el periodisme «pur». Aquest dimecres, ho va relatar en una conversa enriquidora amb la periodista Neus Bonet per tancar la IX Setmana dels Rahola, sota el títol «Les trinxeres del periodisme: del front al despatx».
La publicació d’El director va tenir conseqüències. Algunes d’imprevistes, com la pèrdua d’amics que no entenien la seva denúncia dels abusos de poder i de la corrupció a la premsa; d’altres, d’imaginables: «Em van fer fora de tot arreu. Fins i tot, es provocava la cancel·lació de xerrades meves a la universitat». «Escriure el llibre no va ser cap acte de valentia. Crec que hauria estat covard no fer-ho donada la meva situació, perquè podia viure i treballar fora d’Espanya [col·labora amb mitjans internacionals i és columnista a The New York Times]. Però ara crec que fins i tot vaig quedar-me curt», detallava David Jiménez, que és comprensiu amb les decisions i les circumstàncies de cadascú: «Com li hem d’exigir a un periodista que té una hipoteca per pagar que planti cara al seu cap? Els periodistes volen explicar la veritat, però no ho tenen gens fàcil. Hi ha molts obstacles».
Jiménez ha estat sempre especialment crític amb la barreja constant entre la informació i l’opinió, una pràctica generalitzada en l’actualitat a les redaccions. «L’opinió editorial d’un mitjà no hauria de contaminar la seva informació. Però passa: es vesteix la informació perquè vagi en una determinada direcció i es creï un estat d’opinió. Tot té una intencionalitat i la situació ha degenerat tant que el menys important és si la informació és verídica o no», explicava l’exdirector d’El Mundo, que hi va posar un exemple: «Em van oferir dos cops informes falsos de Podemos. Vaig dir que no i l’endemà dos diaris de Madrid els van publicar a portada».
Segons el seu punt de vista, el periodisme a Espanya ha perdut principalment l’essència, «ha abandonat el servei públic per la militància. Els poders econòmic, polític i mediàtic van ara agafats de la mà. Estan connectats i es mouen pels mateixos interessos, i això crea als mitjans de comunicació una contradicció moral brutal. Perquè, quan els periodistes formen part del sistema, queden absolutament invalidats per vigilar-lo i criticar-lo». En aquest sentit, David Jiménez va admetre el xoc que li van provocar les pràctiques al diari quan va tornar després de gairebé dues dècades de corresponsalia a l’estranger, principalment a Àsia: «Fa vint anys el poder temia el periodisme, i ara és el periodisme el que està atemorit pel poder».
El futur i les noves generacions
Tot aquest context, unit a la precarietat laboral, deixa una realitat complicada, especialment per als joves. «S’ha estafat les noves generacions, però no només en l’àmbit periodístic. En tots. Quan jo me’n vaig anar de corresponsal el 1998, tenia totes les despeses pagades en sis mesos. Ara els ofereixen exposició pública i hi ha molt jeta que aprofita que cada any hi haurà 3.000 nous llicenciats per oferir-los sous indignes, i sense dret a protestar», ha relatat David Jiménez, que denuncia el tap que els periodistes acomodats generen a les redaccions: «Els joves tenen futur, però aquesta oportunitat la trobaran fora del sistema que els maltracta. Han d’oblidar-se dels mitjans tradicionals i buscar vies alternatives».
La seva experiència en conflictes d’arreu del món li concedeix perspectiva a l’hora de valorar la situació a Catalunya. «Als llocs on he vist que s’aconseguís la independència, aquesta tenia més del 90 % de suport. És molt delicat iniciar un procés de ruptura només amb un 50 %. En tot cas, he vist moltes situacions en la meva trajectòria i l’única manera de resoldre-les és parlant. Espero que s’obri una nova etapa, amb diàleg», admetia.
Incapaç de recomanar un diari a Espanya —«recomanaria periodistes concrets»—, lamenta aquesta debilitat del periodisme a casa nostra en un moment d’apogeu de l’extrema dreta: «No els hem de deixar d’entrevistar, però cal fer-ho preparats, contrastant la informació i tenint la capacitat de confrontar-los a les mentides que puguin dir», ha conclòs David Jiménez, que va admetre tenir una espina clavada per no haver investigat en el seu moment els draps bruts del rei emèrit. Amb el llibre El director a punt de traslladar-se a la petita pantalla i traduint-se cada cop a més idiomes, va confessar que el pas següent aniria encaminat a la ficció, una novel·la d’aventures. Però amb el periodisme com un dels ingredients, és clar.
acte_de_lliurament_dels_ Xll_premis_carles_rahola_ de_comunicació_local
Dijous, 25 de febrer, a les 20 h Auditori de Girona
Presentat per Martí Peraferrer i Aida Fuentes